Sobre mi

.Als quatre anys el meu pare em va portar al Pas de la Casa (Andorra). Durant el viatge, màxim a 80 km/h, llarg, diu que li deia: “Papa, veurem neu?… papa, veurem neu?” Era un dia de febrer, d'hivern, però les anteriors jornades havien sigut suaus i mon pare no les tenia totes…

Però vam veure nevar!!!

M'explica que, en tocar-la, li vaig dir: “papa, és freda… papa, és freda!” En aquell instant va començar la història d'amor més important de la meva vida.

Als nou anys, després d'estar ingressat un mes en un hospital amb mal de panxa, em van operar d'un apèndix a la que no li passava res… Eren les primeres paraules, de les moltes que vaig sentir, de la que va ser companya de viatge durant molt temps, l'ansietat.

Però tenia un somni immens… ser meteoròleg. Creure en ell, estimar-lo amb força… em va mostrar el “camí”, un camí que sempre hi és, però no sempre és fàcil de seguir. Vaig fer física i ja 22 anys que formo part de la família del Servei Meteorològic de Catalunya. Et dic una cosa: siguin quines siguin les dificultats que la vida et planti al davant, sigui quin sigui el dolor pel qual hagis de transitar, la llum que necessites per il·luminar el teu, de camí, està dins teu, es diu amor. Prendre consciència d'això… et convertirà en invencible